Article publicat per Melchor Escrig Villamando, a la revista jurídica on line, Derecho.com sobre el tractament jurisprudencial donat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya a la figura de l'usdefruit amb facultat de disposició.
Una recent sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, de data 22 de setembre de 2003, Recurs de Cassació núm. 69/2003, Sentència número 31, en litigi plantejat pel nostre despatx i els termes de defensa i l'argumentació jurídica esgrimida recolza plenament aquesta resolució, delimita de forma clara el contingut d'una institució jurídica molt usual en el dret civil català, la de l'usdefruit amb facultat de disposició, i fixa els seus contorns distingint entre el arbitrium boni viri i el arbitrium merum, en la forma que més endavant exposem.
El supòsit de fet jutjat feia referència a la transmissió d'un immoble a favor d'un nét realitzada per una usufructuària amb facultat de disposició per un preu inferior a la meitat del valor taxat de l'esmentat immoble. La demanda plantejada pel nostre despatx considerava que l'usdefruit amb facultat de disposició no confereix a l'usufructuari la disponibilitat dels béns sense limitació, com semblava entendre la part contrària, sinó que ben al contrari el seu exercici ha de basar-se sempre en la bona fe que estableix l'Art 7.1 del Codi civil. L'usdefruit amb facultat de disposició, també conegut en termes col.loquials com usdefruit de subsistència, té com a finalitat suplir els minsos ingressos que l'usdefruit normal sobre els béns del cabal relicte habitualment reporta l'usufructuari, de manera que els ingressos d'aquest es vegin complementats mitjançant la assenyada administració i venda del patrimoni donat en usdefruit de manera que aquestes alienacions atenguin a la fi bàsic pretès amb la institució, que és el de permetre a l'usufructuari mantenir un nivell de vida adequat a les seves necessitats.
Aquest és el criteri de fons que regeix l'establiment d'aquesta institució, i que la sentència recull de forma diàfana davant les interpretacions interessades que va fer la part contrària en el sentit que la disponibilitat sobre els béns era omnímoda i incondicionada. Davant d'això el Tribunal de Cassació resol fixant els següents criteris:
Primer .- L'usdefruit amb facultat de disposició permet l'alienació a títol onerós dels béns integrants del cabal relicte a fi que l'usufructuari pugui aplicar els rendiments obtinguts a la satisfacció de les seves necessitats econòmiques.
Segon .- Una transmissió a títol gratuït, o una transmissió a títol formalment onerós però que amagui un ànim de liberalitat total o parcial, circumstància que pugui ser discernible sobre la base del preu efectiu pactat i al valor real del bé transmès ia tot el conjunt de circumstàncies annexes a l'operació, no resulta emparada per la figura, i per tant ha considerar com realitzada sense la bona fe que el Codi civil en el seu article 7, 1 exigeix per atorgar la seva empara.
Tercer .- L'usufructuari amb facultat de disposició ha d'actuar com un bon pare de família, és a dir, pot procedir a l'alienació del patrimoni donat en usdefruit quan les seves necessitats objectivament considerats així ho exigeixin, o també entenc jo quan la realització d'un negoci jurídic translatiu del domini o qualsevol altre que pugui reportar rendiments a la massa hereditària es presentin i pogués entendre's que no aprofitar aquesta circumstància aniria en perjudici dels legítims interessos dels nus propietaris que, recordem, estan privats de la facultat d'alienar fins i tot la seva nua propietat. L'usufructuari hauria d'aprofitar les oportunitats de negoci que se li puguin presentar per incrementar el valor de la massa hereditària, i això entenc li seria exigible en base al principi d'actuació de bona fe i al contingut de l'article 1.104, II Codi civil que exigeix en el seu compliment, quan l'obligació no la expressi, la diligència d'un bon pare de família.
Quart .- L'actuació del usufructuari amb facultat de disposició no pot ser arbitrària, és a dir, ha de respectar la decisió del causant que li institueix com usufructuari i no com a hereu, per tant la facultat de disposició no és omnímoda sinó circumscrita a l'atenció de les seves necessitats i sempre amb el límit que la seva conducta pot ser qualificada de deslleial pel que fa als hereus, és a dir, els nus propietaris. Pretendre que la venda d'un immoble realitzada a favor d'un nét per un preu molt inferior a la meitat del seu valor de taxació quan prèviament a més s'ha fet donació en vida de tots els béns privatius a favor de la filla i mare d'aquest nét sigui una actuació emparada per la bona fe exigida per l'article 7, 1 Codi civil és sens dubte abusiu. Així ho entén la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, de data 22 de setembre de 2003.
Apuntem així mateix que en el cas enjudiciat el testador havia instituït a la seva vídua com usufructuària amb facultat de disposició "per vendre i gravar els béns usufructuats, quan en consciència, sense intervenció de cap persona, ho cregui necessari". El tenor literal apunta a la disponibilitat incondicionada, ja que no s'exigeix acreditar la necessitat de vendre, però la sentència considera que la remissió a la consciència de la vídua fa entrar en joc el concepte d'equitat i lleialtat a què hem fet referència anteriorment com l'actuació que portaria a terme un bon pare de família. La sentència estableix que "... la vídua usufructuària Sols podia dispar dels Béns hereditaris per la via de contractes fonamentats en una causa onerosa ,..." El tribunal estableix que" Són impugnables els actes dispositius atorgats per l'usufructuari quan abusa dels seus facultats dispositives en perjudici del nu propietari, que s'han de qualificar d'actes realitzats amb abús de dret. "
Cinquè .- La sentència distingeix així mateix molt clarament entre usdefruit amb facultat de disposició i usdefruit de residu. En aquesta última figura el nu propietari sí que té una mera expectativa d'adquisició de la plena propietat dels béns del cabal relicte, ja que l'usufructuari té la facultat de disposar d'aquests inter vivos sense limitació. L'únic que té vedat és la disposició per causa de mort sobre els seus drets.
No és aquesta la situació emparada en la figura de l'usdefruit amb facultat de disposició, la qual té com a objecte el manteniment del nivell de vida de l'usufructuari, però que no li concedeix una facultat incondicionada per a la transmissió dels béns del cabal relicte. L'usufructuari i el nu propietari adquireixen els seus respectius drets des del moment de la constitució de l'usdefruit pertanyent des d'aquest moment al nu propietari els béns que no hagin estat objecte de disposició per l'usufructuari en l'exercici de les seves facultats dispositives, facultats que com hem vist no són de cap manera omnímodes i il limitades, sinó que estan clarament fixades en el títol de constitució de l'usdefruit i en les disposicions legals d'aplicació que, com hem analitzat, no converteixen el usufructuari amb facultat de disposició en propietari dels béns.
Envieu-nos la seva consulta
Ens comprometem a contestar-li dins de les 24 h. següents a la recepció de la seva consulta, sempre en dies laborables.